Esquí de Muntanya | Somguies.cat

Besiberri Sud amb esquís per la Vall de Besiberri (3.024m)

Somguies.cat — Sun, 07 Jan 2024 18:11:58 +0000

Bonica ascensió al Bessiberri Sud per la freda, fonda i encaixonada Vall de Besiberri. Sempre és un privilegi visitar qualsevol dels Besiberris i avui he gaudit de valent per aquesta vall que m’era desconeguda i que tenia pendent des de feia temps. No hem trobat ni una ànima durant l’ascens i això encara ho ha fet més especial. Teniem el dubte de la cota on trobariem la neu i al final ha estat als 2.000 metres. Tampoc teniem una ruta predefinida i la premisa era improvisar i pujar per allà on ens semblés més interessant. Un cop al llac, ens hem calçat els esquís i ens hem deixat portar per la ruta més directe i que té 4 trams ben diferenciats: l’ascens vertical fins l’estany de Besiberri (2.000m), una planejada fins a la Canal de l’Estanyet (2.165m) i llavors un ascens força empinat i gelat amb trams que van dels 40º (primeres pales) als 60º (canal final) fins al Coll d’Abellers (2.885m) per finalment fer l’aresta cimera que mena al Besiberri Sud (3.024m). El descens, igualment molt solitari, l’hem fet per la mateixa ruta de pujada. La neu ja no estava tant gelada i estava en molt bones condicions. Aixo ha fet que gaudíssim de cada metre, sabedors de que la temporada s’acaba i que potser es tracta de l’última esquiada de l’any.

Data: 12 d’abril del 2015

Ruta Circular: No
Cims: Bessiberri Sud (3.024m)
Zona: Vall d’Aran
Desnivell positiu acumulat: 1.567 m
Distància: 15,75 km
Hores totals d’activitat: 9h

Companys: Sílvia Mas i Pere Herms
Material recomanable: casc, piolet, grampons, ganivetes
Descarregar track: Clic Aquí
Itinerari: sortim des del parking que hi ha a prop del Refugi de Conangles (1.585m), al costat de la N-230, uns quilómetres abans de la boca sud del túnel de Viella. Fem un trosset del GR-11 fins que comencem a enfilar-nos, amb els esquís a l’esquena, pel camí que ressegueix el torrent del barranc de Besiberri. No trobem neu fins a la cota 2.000, just al coll d’entrada a l’Estany de Bessiberri. El voregem i creuem per la dreta, tot planejant fins a la Canal de l’Estanyer on hem de posar les ganivetes doncs la neu és glaçada i el pendent de 40º-45º. Continuem fins a sota el Coll d’Abellers on abandonem temporalment els esquís i ens hi enfilem per una curta canal de neu gelada a la dreta d’uns 60º. Un cop al coll ens traiem els grampons que també abandonem temporalment per fer una aresta fàcil i bonica que ens deixa fins dalt del Besiberri Sud. Els núvols i la boira van entrant, així que no ens entretenim gaire al cim i procedim al descens, primer amb botes, llavors amb grampons i finalment amb esquís fins la cota 2.000 on apurant al màxim per entremig de branques, pedres i llengües de neu aconseguim baixar fins ben bé els 1.800 metres. 9 hores després arribem, molt contents i cansats, a la furgoneta. Demà escalarem a Camarassa.
Mapa: Mapa Alpina de la Vall d’Aran o de la Ribagorça

Croquis de la ruta

Perfil

Sortim a les 7 del matí

Rastres d’allau

De moment poca neu

Estany de Besiberri, 2.000m, a partir d’aquí amb esquís

Pala de pujada, Canal de l’Estanyet, Bessiberri sud al fons

Arribant a sota el coll

Coll d’Abellers a la dreta, Bessiberri Sud a l’esquerra

Canal final

Coll d’Abellers

Inici de l’aresta cimera

L’espectacular Besiberri nord al fons

Al cim

Descens

Un Isard al mig de la foto

Un altre Isard…

The post Besiberri Sud amb esquís per la Vall de Besiberri (3.024m) first appeared on Somguies.cat.

Comapedrosa amb esquís de muntanya – Ascens pel Pla de l’Estany – Descens per la canal de l’Alt

Somguies.cat — Fri, 05 Jan 2024 09:24:19 +0000

Ascens al cim més alt d'Andorra per una ruta molt interessant i encara més espectacular el descens, per la canal de l'Alt, una de les més llargues i mantingudes del Pirineu. Si voleu emocions fortes de baixada, sens dubte aquesta és la vostra canal.

Data: 6 de març del 2015
Ruta Circular: Sí
Cims: Comapedrosa (2.939m)
Zona: Nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana
Desnivell positiu acumulat: 1.338m
Distància: 10,5 km
Hores totals d'activitat: 5:30
Companys: Jordi Tona i Pere Herms
Material que hem utilitzat: casc, piolet, grampons
Descarregar track: Clic Aquí (Només hi he posat el track del descens ja que vam improvitzar alguns trams en l'ascens)
Aproximació: la ruta comença a la pista forestal (GR11) que surt de la última urbanització un cop passat el poble d'Arinsal.
Mapa: Mapa Alpina d'Andorra 1:40.000

Croquis de la ruta

Vista Est de la ruta

Perfil

Aparquem la furgoneta a la última urbanització després del poble d'Arinsal i a pocs metres del punt de partida. Després d'unes últimes setmanes de forces nevades, fred i molt de vent, la meteo pinta molt bé a causa de l'anticicló que s'ha instal·lat al centre d'Europa. Hi molt de gruix de neu acumulat i les temperatures diurnes son força altes. La meteo andorrana fa una previsió d'allau de grau 3 sobre 5. De cara a la nostra activitat creiem que les altes temperatures dels dies previs hauran provocat purgues espontànies a la nostra ruta d'ascens i de descens. Amb tota aquesta informació, tenim clar que volem afrontar el descens de la pala a mig matí, perqué no volem trobar la neu ni molt glaçada ni molt pastosa.

Així doncs, ens llevem a les 7 per sortir a les 8. Un bon esmorzar, preparem les coses i sortim GR11 amunt. Els primers metres els fem amb els esquis a la motxilla doncs no hi ha neu a la pista.

Aparcats al costat del riu Comapedrosa

Sortida per la pista

Primers metres amb neu

Un cop ho veiem bé, ens col·loquem els esquís i pells amunt. La ruta no té pèrdua doncs d'entrada es segueix el GR11 i al cap de pocs metres un cartell indica on és el Refugi del Pla de l'estany.

Seguim la pista i ens anem enfilant per una neu força gelada. Portem un bon ritme i amb una horeta ja som al refugi del Pla de l'Estany, prácticament cobert de neu. Aprofitem per treure el cap dins el refugi i mirar com està. De les dues estances, una és tancada i a l'altre hi accedim per la finestra. Hi ha una mica de llenya verda, llar de foc i 2 lliteres sense matalàs. Un bon lloc per refugiar-se en cas de mal temps. Sense perdre gaire temps, continuem amunt borejant el refugi per la dreta. A partir d'ara el camí es posa més dret i empinat i en pocs metres ja comencem a fer voltes maria. La neu continua força glaçada i en alguns trams de 30-40º, cal clavar bé al canto per girar. No és un tram difícil però sí força físic.

Vistes al ComaPedrosa

Refugi Pla de l'Estany

Primeres rampes després del Refugi

Progressem a bon ritme i en una hora contant des del refugi arribem a un pla previ abans d'afrontar la collada del Forat dels Malhiverns. Venta una mica, la temperatura és gradable però el vent gelat. Son les 10:20. Bevem i mengem una mica i decidim continuar per un corredor força ampla que em vist a la nostra esquerra. Estem als 2.700 més o menys. Ens hi posem sense saber ben bé on ens portarà, però a nosaltres ja ens agrada prendre aquest tipus de decisions.

Inici del corredor

Progressant, rampes 40-55º

Arribant al final del primer tram

Ens calcem els grampons i ens lliguem els esquis a l'esquena. Un pal a una mà i el piolet a l'altra. La neu està perfecte per anar avançant amb seguretat i decisió. Rampes entre els 40 i 55º. Guanyem alçada ràpidament fins que el corredor s'acaba i comença una secció de roca amb neu. Tot i que no sembla difícil, no ho veiem clar per enfilar-nos sense corda, seria massa arriscat.

Poc metres abans haviem vist una línia de mixte més tombada d'uns 8 metres, així que ho decidim provar per aquí. M'hi poso amb els grampons i el piolet. La neu no està transformada així que avanço amb les mans. Arribo a dalt amb éxit i veig que hi ha continuitat fins al cim. Li dic a en Tona que millor buscar un altre pas, perquè aquest és massa arriscat sense corda. El trobem uns metres més avall, en una bifurcació del corredor que pujavem. Puja per allí, ens retrobem i continuem amunt. Pocs minuts i arribem al cim. Son les 12. Les vistes son impressionats, el cel és serè. Aneto, Maladeta, Pica d'Estats, Perdiguero etc etc Es veuem molts cims emblemàtics i a la majoria d'ells hi em posat els peus. Hi ha un bon tou de neu, un mantell blanc els cobreix amb generositat.

Foto de cim

Aneto, Maladeta al fons

La Pica d'Estats

Mitjoreta després decidim que ha arribat el moment de tirar avall. Ens queda lo millor, una pala de 900 metres de desnivell. Tenim dubtes de com estarà de neu, de les allaus… però des de baix es veia en bones condicions. Ens calcem els esquís i ens deixem portar per la gravetat. Brutal, espectacular, gaudim com nens d'una baixada que no s'acaba mai. Algunes ressenyes marquen aquesta canal com una ruta de pujada de rampes entre 45º i 50º. La neu està perfecte, algun tram que ha purgat alguns blocs de gel dificulten els girs. Al principi és estret però a mesura que anem baixant es va aixamplant. És com baixar per un tub, alguns trams girs curts, d'altres aprofitant tota l'amplada, agafant una velocitat vertiginosa al centre i frenant amb la pendent dels laterals. I baixem i baixem i no s'acaba mai. Al centre alguns blocs de pedres que s'han esquivar. Ens alternem el trencar els trams. Per aquí fa dies que no hi ha passat ningú. Son 15 minuts de satisfacció màxima i sap greu arribar a baix. Aquesta canal que al mapa surt com "Canal de l'Alt" et porta del cim a 2.939 metres als 2.100 metres per una pendent sostinguda, alpina i espectacular.

Pendent avall

En Tona agafant velocitat

Final de la Canal

Un cop a baix de la canal encara tenim algunes rampes força divertides fins que arribem de nou al bosc. Hi ha un petit tram de pujada que fa molta mandra de fer i cal remar fort per superar-lo. Un cop superat, arribem de nou al GR11 per on baixem esquivant branques i fent girs curts per no agafar velocitat per una neu ben pastosa. Últims metres, ens treiem els esquis per arribar fins al cotxe per la pista ben enfangada i la pell bullint per culpa d'un sol espatarrant. Contens i satisfets, ens assequem al sol i ens revitalitzem amb un bon caldo, pa amb tomàquet i embotits.

Sens dubte una activitat ben complerta. Ascens força alpí per la ruta del Pla de L'Estany (recomano fer la normal i si pugeu per algun corredor, portar com a mínim un cordino de 30m, alguns friends i tascons) i un descens brutal.

The post Comapedrosa amb esquís de muntanya – Ascens pel Pla de l’Estany – Descens per la canal de l’Alt first appeared on Somguies.cat.

Pic de la Serrera amb esquís de muntanya (2.913m)

Somguies.cat — Fri, 05 Jan 2024 09:11:45 +0000

Bonica ascensió al Pic de la Serrera amb final una mica incert a causa de la boira i nevades intermitents. Els dos últims trams, fins la collada dels Meners i l'aresta cimera, estaven molt gelats obligant-nos a apretar fort les soles. Descens molt interessant per la pala que baixa de l'Estany de Ransol.

Data: 14 de març del 2015

Ruta Circular: No
Cims: Pic de la Serrera (2.913m)
Zona: Nord del principat d'Andorra, a la parròquia d'Ordino
Desnivell positiu acumulat: 1.062 m
Distància: 10,32 km
Hores totals d'activitat: 3h20m

Companys: Sílvia Mas i Pere Herms
Material recomanable: casc, piolet, grampons, ganivetes
Descarregar track: Clic Aquí
Aproximació: dirigir-se al final de la carretera que comença al poble de Ransol, al costat de El Tarter, i que segueix la vall del mateix nom fins a la cota 1.900m
Mapa: Mapa Alpina d'Andorra 1:40.000

Croquis de la ruta

Perfil

Avui no anem precisament d'hora, però l'activitat tampoc hauria de ser molt llarga. Al Pas de la casa el termómetre del cotxe marca -7,5ºC. "Sortim a l'hora dels senyors" diu la Sílvia. Poc més de les 11 i arrenquem. Hi ha força neu acumulada i al cel de moment, pocs núvols. La Vall de Ransol té un encant especial, és tranquila i amable, un recó oblidat que mereix la pena visitar. Lluny del frenesí de les pistes d'esquí, aquí un és pot aïllar del boig contrast que sempre suposa visitar aquest petit païs.

Ha nevat molt els últims dies i conseqüència d'això han caigut un gran nombre d'allaus. Alguns fins hi tot han arrencat arbres i han partit troncs de mides considerables.

Sortim. Pic Serrera al fons

Allau

Avancem ràpid i com més entrem a la vall tot queda encara més lluny. I el Pic de la Serrera, ben visible al llarg de la majoria de recorregut, al nostre davant. La neu està perfecte, el dia sembla que aguanta, tot i que mica en mica es va tapant.

A la Font dels Clots de la Llosa decidim pujar per l'esquerra i guardar la pala de la dreta per la baixada. Comencem amb les zigues-zagues, tot i que ens estalviem les que podem.

Primera Pala

Ziga-Zagues

Amunt

Fa dues setmanes ja vaig estar per aquesta vall amb la intenció de fer aquest cim, però aquell dia, de tranquila no en tenia res doncs em vaig trobar amb una cursa de muntanya que pujava ni més ni menys que el Pic de la Serrera, així que vaig improvisar una ruta pel Pic de la Pala Rodona i de la Cabaneta, però hi havia tanta boira que gairebé em perdo i avui miro encuriosit ben bé per on vaog passar i sobretot per on carai vaig baixar. És curiós notar com la meteorologia fa canviar tant les percepcions, i el què sembla d'una manera resulta que se'n torna duna altra. I allò que hauria de ser un tràmit pot complicar-se ràpidament.

Després de la pala seguim un camí imaginari i evident. Serpentegem un petit turó pel sud per acabar encarant la Collada dels Meners. En aquest punt el cel ja s'ha tapat del tot i els últims metres els fem amb mitja boira, ventet i alguns flocs de neu. És força empinat i la neu gelada.

Collada dels Meners

Aresta cimera

Una petita cornisa ens dona la benvinguda a la Collada de Meners. El dia ha canviat completament i l'ambient ja és cent per cent alpí. Un pensament fugisser ens tempta en girar, però és massa bonic tot plegat per deixar-ho aquí. El clima no és enrabiat i tenim el cim a tocar.

A punt de baixar

Encarem els últim metres amb la màxima solitud i una agradable nevada. l'Ambient és increïble, d'aquells que et desperten moltes sensacions. No hi ha vistes, però no ens cal mirar molt lluny per emocionar-nos. És el que deia abans, la meteorologia dóna un matís únic a cada moment i a mi m'agrada poder experimentar-los tots.

Per fi arribem a dalt. Mengem, bevem, foto de rigor i cap avall.

Pic de la Serrera

Ueeeee

La baixada costa més amb la boira. No és veu massa res. Hi ha moments que el cervell juga males passades. Sembla que estiguis parat i sigui la muntanya la que avanci. Normalment això acaba amb alguna caiguda.

Ben tapats

Pala

Arribats

I després de les pales, el bosc. Hi ha tanta neu que podem triar el camí que vulguem. Els arbres s'acaben convertint en pals d'eslalom. I de gir en gir arribem el cotxe. Una gran jornada. Ha estat curt però intens.

The post Pic de la Serrera amb esquís de muntanya (2.913m) first appeared on Somguies.cat.