Alpinisme | Somguies.cat

Publiquem les noves dates dels cursos d’alpinisme 2025/2026 de somguies

Somguies.cat — Fri, 10 Oct 2025 11:56:57 +0000

Amb l’arribada de l’hivern, publiquem el nou calendari d’activitats formatives de SomGuies per a la temporada 2025-2026.

Els cursos estan pensats especialment per a persones que ja practiquen senderisme o muntanya i volen començar a moure’s amb més seguretat per terrenys nevats. No cal tenir experiència prèvia en alpinisme, però sí una condició física adequada per caminar durant diverses hores per la muntanya.

Noves dates per a la temporada 2025-2026

Aquesta temporada hem programat diverses convocatòries durant els mesos de desembre, gener i febrer:

13 i 14 de desembre
20 i 21 de desembre
27 i 28 de desembre
10 i 11 de gener
17 i 18 de gener
24 i 25 de gener
31 de gener i 1 de febrer

També podem organitzar activitats entre setmana i cursos privats per a grups que necessitin unes dates diferents.

Les dates i el lloc definitiu de realització poden variar en funció de l’estat de la neu i de les condicions meteorològiques. Habitualment treballem en diferents zones del Pirineu, escollint sempre l’indret que ofereixi les millors condicions per aprendre i practicar amb seguretat.

Una primera aproximació a la muntanya hivernal

Començar en l’alpinisme no consisteix només a aprendre a utilitzar grampons i piolet. També implica comprendre millor el terreny, interpretar les condicions de la neu, planificar l’activitat i prendre decisions responsables.

Durant les jornades combinem explicacions amb exercicis pràctics perquè els participants puguin experimentar les tècniques directament sobre el terreny. L’objectiu és que cada persona entengui què està fent, per què ho fa i quins aspectes haurà de continuar practicant després de la formació.

Els grups reduïts ens permeten adaptar el ritme de l’activitat al nivell dels participants i dedicar més temps a resoldre dubtes i corregir les maniobres.

Com preparar-se per a l’activitat

Per gaudir de la jornada és recomanable portar roba adequada per al fred, protecció impermeable, guants, ulleres de sol, crema solar, menjar i aigua.

Abans de cada convocatòria informarem els participants sobre el lloc de trobada, les condicions previstes i el material necessari.

Podeu consultar el programa complet, els preus, el material inclòs i les places disponibles a la pàgina del nostre curs d’alpinisme d’iniciació.

Ens veiem aquest hivern al Pirineu!

The post Publiquem les noves dates dels cursos d’alpinisme 2025/2026 de somguies first appeared on Somguies.cat.

Primeres passes en alpinisme: aprendre a moure’s amb seguretat sobre la neu

Somguies.cat — Mon, 08 Jan 2024 07:00:30 +0000

Durant l’hivern 2023-2024 vam organitzar diverses jornades d’iniciació a l’alpinisme adreçades a persones que volien començar a descobrir la muntanya hivernal amb més coneixements i seguretat.

Per a molts participants, va ser el primer contacte amb els grampons i el piolet. Aprendre a utilitzar aquest material no consisteix només a caminar sobre la neu, sinó a adaptar la tècnica de progressió al pendent, al tipus de terreny i a les condicions de cada moment.

Guanyar confiança sobre terreny nevat

Un dels primers objectius va ser aprendre a progressar amb estabilitat sobre pendents nevats. Vam practicar diferents formes de caminar amb grampons, la posició correcta del cos i l’ús del piolet com a element de suport i seguretat.

També vam treballar les tècniques d’autodetenció, que permeten reaccionar davant d’una relliscada. Aquestes maniobres s’han de practicar en un entorn controlat i repetir diverses vegades fins a interioritzar els moviments.

Entendre la neu i el terreny

Moure’s amb seguretat a l’hivern implica molt més que dominar una tècnica concreta. Cal observar el terreny, entendre com influeixen el vent i la temperatura sobre la neu i consultar la previsió meteorològica i el butlletí de perill d’allaus.

Durant les activitats vam introduir aquests conceptes perquè els participants comencessin a interpretar millor les condicions de la muntanya i a prendre decisions més responsables.

Encordament i treball en equip

Una altra part important de les jornades va ser el treball amb la corda. Vam practicar nusos bàsics, sistemes d’encordament i diferents formes d’assegurar el company.

Aquestes maniobres ajuden a entendre que l’alpinisme és una activitat d’equip, en què la comunicació, l’ordre i la revisió constant del material són essencials.

Un punt de partida

Dues jornades permeten obtenir una primera base, però l’autonomia a la muntanya hivernal requereix continuar practicant, acumular experiència i adaptar-se a condicions molt diverses.

Per això, després d’una primera formació, és recomanable fer sortides progressives, escollir itineraris senzills i continuar consolidant les tècniques apreses.

Podeu consultar les dates actuals, el programa complet i el material necessari a la pàgina del nostre curs d’alpinisme d’iniciació.

The post Primeres passes en alpinisme: aprendre a moure’s amb seguretat sobre la neu first appeared on Somguies.cat.

Aneto per la Cresta de Llosars (AD, IV)

Somguies.cat — Sun, 07 Jan 2024 17:52:03 +0000

Cresta elegant, força exposada i de dificultat moderada per arribar al cim més alt dels Pirineus. Les parts més tècniques es concentren en l’ascens a les tres primeres agulles però un cop arribats a la bretxa superior de Llosars les dificultats minven tot i que l’exposició és mante fins a l’Agulla Escudier. Amb en Rusky vam intentar completar aquesta cresta el juny del 2012, però la incertesa de la meteo va fer que decidíssim no pujar a les agulles Tchihatcheff i Frankeville per accelerar l’ascensió. Aquest cop no tant sols ho aconseguim sinó que ho fem amb efemèrides ja que la segona agulla del dia i de nom impronunciable va suposar el tresmil número 200 per en Rusky. Una bonica agulla per arribar a aquesta xifra màgica i que el deixa molt a prop de completar els 212 cims de més de 3.000 metres del Pirineu. Però els dos sabem que els números en muntanya son secundaris i que el més important son les vivències i sobretot la manera de viure-les. I ahir va ser una altra explosió d’adrenalina muntanyenca, un autèntic luxe per l’esperit que altre cop va sentir-se totalment lliure.

Data: 15 de novembre del 2015
Cims: Agulla Argarot (3.031m), Agulla Tchihatcheff (3.042m), Agulla Frankeville (3.057m), Agulla Escudier (3.340m), Agulla Daviu (3.350m), Aneto (3.404m)
Zona: Pirineu, Parc natural Posets-Maladeta, Vall de Coronas
Dificultat: AD. Cresta aèrea i exposada, mantinguda sobre el II-III grau, amb alguns passos de IV, un ràpel de 40m (que es pot fraccionar amb 2) i un de 20m.
Horari: 1h30 del refu a la Bretxa de Llosars, 4 hores de cresta
Companys: Rusky i Pere Herms
Material recomanable: 2 cordinos de 30m, 3-4 cintes express, friends mitjans, bagues per reforçar els rapels.
Aproximació: Des del refugi lliure de Corones (1.970m) seguir el sender de la normal a l’Aneto. Un cop a l’Ibon inferior de Corones (2.620m) desviar-se cap a l’est i dirigir-se a la marcada i evident Bretxa de Llosars (2.833m). 1h30m

Bretxa de Llosars: la trobem més nevada del què ens pensavem. Això fa que decidim no acabar d’arribar dalt la bretxa i agafem una canal que marxa a l’esquerra. Acabem de començar i ja estem improvitzant un camí inventat: grimpada per aquí, flanqueig per allí, desgrimpada delicada, ull amb la roca solta, per aquí no que hi ha neu gelada, millor per allà… i així fins dalt l’agulla Argarot. Però avui estem convençuts que la neu ens farà improvizar en més d’un tram ja que recordem del 2012 que en molts moments les dificultats de la cresta es resolien per la seva bessant nord i avui serà dificultós fer-ho a causa de la neu.

Des de dalt l’Aragarot, contemplem tot el recorregut de la cresta fins l’Aneto.

Ben marcada, la cresta de Llosars

Agulla Tchihatcheff: baixem una mica la canal cap a la banda de Llosars per anar a buscar una entrada que ens sembla atractiva i que no passa del IV. Un cop superat el primer tram flanquejo a la dreta i monto reunió just sota una placa tombada i fisurada.

Primer llarg a l’Agulla Tchihatcheff

El segon llarg és una placa tombada i fisurada de III i que et deixa pràcticament dalt de la Tchihatcheff.

Segon llarg a l’Agulla Tchihatcheff

La placa, vista des de dalt

Celebració dalt de la Tchihatcheff, 200 cims de tresmil per en Rusky! Moltes felicitats!

Per baixar d’aquesta agulla hi ha un rapel de 40m. Més a la dreta i avall veiem una instalació de rapel que deu ser de 30m, però nosaltres decidim baixar per la instalació de 40 i fraccionar-lo amb dos. Les bagues estan força podrides, millor reforçar-les, tot i que nosaltres no ho fem. Paro uns metres més avall quan em trobo una altre munió de bagues podrides i on faig el fraccionament. Llavors ens donem compte que 5 metres a sota i amagada fins d’una ampla fisura i ha una instalació de rapel amb parabolt i tot.

Segon rapel a la Tchihatcheff

Agulla Frankeville: acabat el ràpel seguim per l’aresta i bordejem els passos verticals per la vessant de Llosars i per terreny més o menys fàcil arribem a l’agulla Frankeville. A partir d’aquí és continua per terreny gairebé horitzontal fins a trobar l’últim ràpel de la jornada i que et deixa a la bretxa superior de Llosars.

Dalt de l’última agulla, de fons el Poset

Molta neu al vessant nord

Crestejant després de la Frankeville

Últim ràpel

Agulla Escudier: la ruta «normal» marxa per l’esquerra i per la vessant de Coronas, però altre cop per la neu decidim mirar altres opcions. Ens crida l’atenció una fisura vertical que hi ha uns metres a la dreta. Secció de IV amb un pas finet de V. Reunió i contimuem amunt.

Fisura vertical amb pas de V

El recorregut continua per terreny fàcil però exposat, passos de III i IV sobre grans blocs. Altre cop, improvisem el nostre camí sempre amb tendència a passar per la vessant sud.

Després de superar l’Agulla escudier, el terreny ja es calma per acabar còmodament dalt de l’Aneto.

Últims metres

Cim! El tercer cop que el trepitjo. I torno a tenir altre cop l’impuls de pujar tant amunt com sigui possible. No per contemplar la humanitat per sota dels meus ulls com feia Nietzsche, sinó per estar el més a prop possible de la immensitat del cel.

Vistes cap a la Maladeta, Astorg, Medio… i de fons la cresta de Cabrioles, el Maupas, Perdiguero, Vignemale…

Però la jornada ens tenia preparada una última sorpresa. A l’arribar al refu vam tenir que superar l’últim escull, una punxada inoportuna que, altre cop, treballant en equip vam superar molt elegantment, gairebé tant, com les grimpades a la cresta.

The post Aneto per la Cresta de Llosars (AD, IV) first appeared on Somguies.cat.

Goulotte Gabarrou-Albinoni (600m, III, 4+), Mont Blanc du Tacul

Somguies.cat — Sun, 07 Jan 2024 17:47:43 +0000

Feia setmanes que somiavem amb aquesta via, però mai ens haviem parat a pensar que triomfariem d’aquesta manera: sent els primers del dia que ens ficavem a la goulotte, amb un gel en perfectes condicions i una meteo generosa, amb vistes i cel blau. La resta va ser un deixar-se portar, un fluir amb cada cop de piolet i grampó, molts de suspirs d’emoció i algun ensurt.

Data: 21 d’abril del 2015
Cims: Mont Blanc du Tacul (4.248m)
Zona: Alps, Mont Blanc du Tacul
Dificultat: Els pimers llargs de la canal, uns 400m, son rampes de neu de diferent inclinació màxim 55º. Es pot progressar en ensamble. A l’inici hi ha un curt ressalt de gel d’uns 10m i 70º. Els 5 llargs de gel son d’inclinaciò progressiva, L1 (30m, 70º), L2 (40m, 75º), L3 (50m, 80º), L4 (40m, 85º), L5 (30m, 70º). Després d’aquest llarg vam rapelar.
Metres dificultats: 400m canal de neu, uns 200m de gel
Orientació: Est
Horari: 1h els llargs de neu, 4h els trams de gel
Companys: Jordi Tona i Pere Herms
Material recomanable: dues cordes de 60m, 8 cargols de gel, alguns friends i aliens. Reunions equipades. Via rapelable.
Aproximació: Des del refugi de cosmiques, ens calcem els esquís i amb pocs menys de mitja hora som a peu de via, que queda a la cara est del Mont Blanc du Tacul. Per arribar als trams de gel ens cal superar la rimaia, nosaltres ho vam fer totalment per la dreta. Als 300m s’arriba a una bifurcació, la Gabarrou està a l’esquerra, a la dreta aniriem a parar a la Modyca-Noury, una mica més difícil.
Llibre: Escaladas en el Macizo del Mont Blanc, nieve, hielo, mitxo – Tomo 2

Línia d’ascens Gabarrou-Albinoni

Estem contents. Avui hem escalat la goulotte Chere i ens ha anat bé. Demà toca la Gabarrou-Albinoni. Tenim aquell pessigolleig a l’estòmac, mentre ens revifem al refugi de Cosmiques i contemplem, embadalits una preciosa posta de sol que tenyeix de diferents tonalitats els incontables cims del nostre voltant. Els alps son els alps i des d’aquí i amb aquestes vistes ens sentim els més afortunats.

Mont Blanc du Tacul

Els impressionants Drus i l’Aiguille Verte

Deant du Geant i Punta Walker

Mar de núvols

Ens llevem ben d’hora. Volem ser els primers d’entrar a la via i no haber de patir ni esperes a les reunions ni caigudes de trossos de gel. Son les 5 del matí i provem d’esmorzar tant com podem. Entre els nervis i l’hora, costa empassar alguna cosa. Galetes, cereals i pa amb nocilla. Preparem les coses i una hora més tard sortim del refugi. Estem sols, ens sentim sols i els sentits gaudeixen d’un bonica sortida de sol. Els Drus, Deant du Geant, Aiguille Verte, Punta Walker… els seus perfils sembla que ens aguarden a l’horitzó. És increïble poder navegar tant fàcilment entre aquests gegants i a aquesta alçada.

Els esquís llisquen amb rapidesa per una neu ben gelada. Aquest és l’únic so que ens arriba a les orelles. De tant en tant parem per consensuar la ruta. Passem més a prop del Gros Rognon que de la Punta Lachenal, però llavors veiem que hagués estat millor fer-ho al revés. Una llum tímida i vermellosa tenyeix la cara est del Mont Blanc du Tacul. Busquem la via amb la mirada i l’identifiquem a l’instant. Ens hi dirigim fins que s’acaba la pendent, el flanqueig i posem pells per remuntar desnivell. La via sembla en perfectes condicions i de moment no hi ha ningú. S’aprecia perfectament la pendent de neu, llavors el gel i la bifuracació de la gabarrou i la Modica. També veiem que hi ha força neu acumulada a la part alta de la muntanya.

Línia d’ascens de la Gabarrou-Albinoni

Passem prop d’una tenda on estan acabant d’empacar el material. Pel sud veiem dos esquiadors que sospitosament semblen dirigir-se al mateix destí que nosaltres. «Ens hem d’afanyar, els de la tenda i aquells dos d’allà a baix segur que van a la Gabarrou». Accelerem el pas i en poc menys de mitja hora ja som al peu de la canal. Al cap de pocs minuts arriba el primer dels dos esquiadors. L’altre va fent. Però ja veiem els de la tenda com comencen a remuntar cap a nosaltres. Sense perdre temps, preparem material, m’encordo i surto disparat amunt. Remunto el con de neu intentant seguir les traces d’ahir però m’enfonso bastant. Creuo la rimaia per la dreta, està una mica oberta així que em protegeixo amb el friend del 2. Em salto la primera reunió i quan s’acaba la corda en Tona surt i continuem a l’ensamble. És un ascens força físic doncs no hi ha traça feta i m’enfonso a cada passa.

Em trobo el primer i únic ressalt de gel durant la canal de neu. Deu tenir uns 70º i està una mica granizat. Poso un parell de cargols de gel i surto per dalt. Al ser gel una mica precari decideixo aprofitar la segona reunió per muntar-la i assegurar millor amb en Tona.

Primera reunió que muntem

Al cap de poc arriba, canviem els torns i ell continua amunt. Observo que darrera nostre hi ha dues cordades que van progressant per la canal. Però nosaltres obrim traça i els de darrera no. Això fa que mica en mica es vagin apropant. N’hi ha una que monta totes les reunions, l’altra puja a l’ensamble.

Remuntant la canal de neu

En Tona crida reunió i surto disparat amunt. Arribo a la seva alçada però sense parar continuo remuntant. Pujo tot lo ràpid que puc, però pendent de si apareix el Cerví cap a l’Est. En algún punt d’aquesta canal, per fi el veig, allà al fons de l’hortizó mig amagat i a contra sol.

El Cerví traient el nas al mig de la foto

Quan s’acaba la corda continuem a l’ensamble. És la única manera de poder ser els primers d’escalar la via. Continuo enfonsant-me bastant. Miro avall i veig els dos caps de cordada per davant d’en Tona. Per sort uns se’n van a fer la Modica i dels altres dos n’hi ha un que va molt lent. És una llàstima haber de córrer tant però és el què hi ha. I tenim clar que volem ser els primers per evitar caigudes de gel i encara més després d’haver obert traça durant 400 metres!

Arribo sota el primer ressalt de gel i monto reunió a la dreta a un grapat de cordinos vells passats per dos claus. Arriba en Tona i seguint la lògica obre el primer llarg. Segons la guia es tracta de 30 metres amb inclinació de fins a 70º.

Primer llarg, Tona in action

En Tona surt i progressa amb seguretat i elegància. El perdo de vista i de cop sento «Reunió!». Surto disparat. Els piolets es claven molt bé. L’ambient és espectacular. Arribo on és ell, ens passem material i em preparo per obrir el segon llarg de 40 metres i 75º. La sortida és més tumbada però de seguida va guanyant inclinació. Pujo gaudint al màxim. El gel està en perfectes condicions i em sento segur en mig d’aquesta goulotte que sembla feta expressament per escalar.

Obrint el segon llarg, il menda in action

Poso un cargol per aquí, un altre per allí… fins que trobo la reunió a mitja pendent i m’estranya. Pregunto a en Tona quanta corda em queda. Sento un soroll, miro amunt i veig una llengua de neu que se’m tira al damunt. Crido allau amb totes les meves forces, alhora que m’agafo tant fort com puc als cordinos de la reunió mentre intento apartarme tant com puc de la línia de caiguda de la neu. Son pocs segons però es fan llargs. Un cop deixa de baixar neu m’asseguro bé amb els mosquetons, crido que estic bé i pregunto a en Tona com està. Emblanquinat però bé. M’ha anat d’un pèl, si m’agafa a mig llarg segur que m’hagués arrossegat goulotte avall. Em ve al cap l’experiència al Roc del Boc unes setmanes abans on també em va passar una allau per sobre. Respiro alleujat però acollonit per si la muntanya torna a purgar. I aquesta muntanya és molt gran. I a dalt hi ha molta neu.

Monto reunió i en Tona puja. Comentem la jugada però ningú parla de girar, o sigui que continuem amunt. Deduim que aquesta és la reunió correcte, així doncs, en Tona surt per obrir el tercer llarg que ja és una mica més empinat, uns 40 metres amb trams de 80º. Ara l’incertesa però és si tornarà a caure una purga. Comentem que «millor posar més cargols de gel del compte per estar el màxim de protegits». Quan vaig a fer una foto em dono compte que m’ha entrat neu a dins la càmera de fotos i ha deixat de funcionar. Em concentro en assegurar-lo i parar bé la orella per si es torna a escoltar algun sorollet sospitós. De tant en tant cauen troços de gel espontanis, alguna pluja fina de neu pols.

El tram més dret en aquest llarg és al començament, llavors s’aplana i hi ha una secció de neu abans de l’altre llarg. Les vistes cap a l’est son espectaculars amb el Cerví cada cop més majestuós en l’horitzó. Sento «reunió» i surto disparat. Escalo amb ganes, concient de que no és fàcil venir fins aquestes muntanyes, ni és fàcil trobar-les en tant bones condicions. I a més, avui tenim el privilegi de ser els primers del dia d’escalar una bonica i mítica via. Per això intento gaudir encara més el fet de ser als alps. Clavo els piolets amb intensitat però intentant no passar-me de força. Pico fins que estic convençut que ha quedat ben clavat. Busco bons peus, fàcils de trobar doncs és nota que aquesta temporada ha passat força gent per aquesta via. Els trams estan força marcats, cosa que fa que sigui una mica menys dificultós progressar. Però aquest fet no treu ni una mica d’emoció a la progressió.

Arribo a l’alçada d’en Tona, al mig de la campa de neu i a uns metres de l’inici de l’últim llarg, d’uns 40 metres i 85º. Ens passem material i sense pedre temps encaro els primers metres de gel. La goulotte es posa tiessa de seguida i em fa treure el millor de mi. No em trec del cap l’episodi de l’allau així que intento anar ràpid i posant algun cargolet més del compte. El llarg és guapíssim. A la part alta hi ha el tram més empinat i s’ha d’escalar amb delicadesa doncs el gel és una miqueta més fi. Cop de piolet per aquí, moviment de grampons per posar-se bé i de nou el gest de clavar el piolet ni molt lluny ni molt a prop sino a aquella distància que et permet de pujar peus amb seguretat.

Obrint el 4rt llarg

Encaro la part més plana gairebé corrent per por a una nova purga, i sense posar cap cargol em llenço a la caça de la reunió que he vist a la dreta uns metres més amunt. Hi arribo alleugerit. És increïble les sensacions que crea la ment. He gaudit de l’escalada però he estat incapàs d’abstraure’m de la por d’una nova allau. En algún lloc vaig llegir que l’alpinista no ha de conviure amb la por sinó intimar-hi. A mi m’ha costat fer-ho en aquest llarg. Crido a en Tona que ja pot pujar. Comprobo que la càmera ja funciona i immortalitzo el moment.

Des de R4

Vistes del 4rt llarg des de la R

Quan en Tona està a mig fer, cau una altra petita allau de neu pols, poc perillosa, però no deixa de ser un altre avís. Sense perdre temps, ens passem material i surt amunt per escalar el cinquè i últim llarg. És curtet, d’uns 30 metres i 70º, però és ben bonic.

Cinquè i últim llarg

Troba l’última reunió quan comença la neu i en uns blocs de la dreta. A partir d’aquí el gel s’acaba i comença una pala de neu que et porta a l’aresta E del Mont Blanc du Tacul. Però avui nosaltres ho deixarem aquí, i de fet, és on la majoria de cordades para. No tenim ganes d’enfilar-nos fins al cim ja que la neu és tova i veiem que l’última pala està força carregada. A sota hi ha dues cordades que ens trepitgen els talons. Es per això que no podem entretenir-nos gaire doncs no volem que ens passin al davant per rapelar. Fem la foto de rigor, prenem vistes i comencem a rapelar, ben satisfets de com a anat l’escalada.

A l’última reunió, amb un tros de neu enclastat a l’objectiu

Cerví, Grandes Jorasses, Deant du Geant

Desfem tot el que hem pujat a base de rapels. Arribem a baix assedegats i famolencs. Hem estat gairebé 6 hores sense pràcticament ni menjar ni beure, però és que la pròpia activitat ens ha absorbit tant, que ni hi hem pensat. Ara sí, ens abracem satisfets de com a anat a jornada. «Millor impossible» ens diem, mentre mirem al voltant i ja somiem de tornar de nou per trepitjar alguna d’aquestes muntanyes.

The post Goulotte Gabarrou-Albinoni (600m, III, 4+), Mont Blanc du Tacul first appeared on Somguies.cat.

Corredor Inserso al Tuc del Mig de la Tallada (500m, D+, màx. 80º, III+)

Somguies.cat — Fri, 05 Jan 2024 08:31:32 +0000

Feia dies que perseguiem corredors sense èxit per culpa de les condicions i les altes temperatures de les últimes setmanes. Avui però hem triomfat de valent a la cara nord del Tuc mig de la Tallada. Un corredor que es pot explicar en tres capítols: el primer, tècnic i interessant amb tres ressalts de gel, el segon, una canal de neu amb molt d’ambient i el tercer, una variant d’un mixte molt divertit.

Data: 5 d’abril del 2015
Cims: Tuc del Mig de la Tallada (2.791m)
Zona: Vall de Molières
Dificultat: Els primers 100m son els més tècnics, amb una xemeneia encaixonada de gel de 80º al primer llarg i un fil de gel en mixte de 70º/III+ al tercer. Els següents 300m son d’inclinació moderada entre 45º-60º de neu. Es poden fer els últims 100m per una variant a la dreta de la canal principal on trobem trams de mixte de fins a III+ que ens porten molt a prop del cim. Informació variable segons condicions de neu i gel.
Metres Canal: 500m
Orientació: Nord
Horari: 2h30min l’aproximació, 6h el corredor, 2h30 la baixada
Escaladors: Jordi Tona i Pere Herms
Material recomanable: dues cordes de 60m, 3 o 4 cargols de gel, 3 o 4 pitons, friends, tascons, bagues varies. Via de difícil protecció. Hi ha algún clau de tant en tant.
Aproximació: Aparquem el cotxe damunt de l’entrada sud del túnel de Viella. Des d’aquí remuntem la vall de Molières direcció l’oest i per la dreta del riu. Quan sortim del bosc, creuem el riu i veurem un contrafort als peus del Mig de la Tallada que cal superar per una pala de neu de 40º-45º. Un cop superat dirigir-se a la base del corredor per pendents de 45º-50º.
Mapa: Mapa Alpina Ribagorça 1:25.000
Vèrtex nº 214

Línia d’ascens

Entrada

Mapa de la zona

Sona el despertador. El vent bufa amb força i ens fa témer lo pitjor. Però son tantes les ganes de fer el corredor que res ens privarà d’intentar-ho. Així que agafem trastos i sortim disparats pensant que segur que el vent pararà amb les primeres clarors del dia. De seguida es veu la cara nord del Tuc Mig de la tallada i els primers raigs de sol tenyeixen vermelloses les seves puntes mentre el vent va remetent.

Parem un moment abans d’afrontar el contrafort per posar-nos els grampons i analitzar la via. El corredor és molt evident, el resseguim amb els ulls i la intuició ens diu que avui trobarem unes condicions boníssimes, però ho diem amb la boca petita no fos cas que ens portes malastrugança. Amago un pal sota uns matolls i continuem piolet en mà per superar el contrafort per una pala de neu molt encaixonada. Guanyem desnivell amb rapidesa, aquí les pendents son de 40º-45º. Un cop dalt fem la ruta que ens sembla més evident fins a la base de l’Inserso. Però per arribar-hi cal superar la pala d’entrada de 50º-55º. La neu és ben dura així que ascendim clavant puntes que ja va bé per començar a escalfar els bessons.

Aproximació

Últimes rampes

Entrada corredor

De seguida ens trobem penjats sota el primer llarg que en Tona em cedeix generosament. Potser el millor hagués estat muntar reunió uns metres més avall ja que aquí no trobem res per fer-ho. Es per això que clavo un pitó abans de sortir i un cargol de gel al cap de pocs metres. Surto enganxat per la paret dreta del corredor ben encuriosit i amb la incognita de saber com estarà el gel dels primers 100 metres. Començo per un ressalt de 65º d’un gel exquisit. Després d’aquest, un altre tram una mica més dret i finalment el tram més bonic de la via, una encaixonada xemeneia de gel de 80º. Dels tres cargols de gel ja n’he posat dos, o sigui que em tocarà fer-la sense posar cap protecció al mig i ja veurem si en puc posar alguna a la roca després de la xemeneia. Tinc una escapatoria per l’esquerra, un ressalt més planer i també força bonic. Però vaig per la xemeneia. Intento ser tot lo fi que puc per no fer destrossa. Però el gel està increïble, compacte i brillant. Surto per dalt i efectivament no puc protegir, però a partir d’aquí ja s’aplana. Apuro els 60 metres, monto reunió i en Tona que puja. El següent llarg comença amb neu dura fins que apareix un últim ressalt de mixte amb un fil de gel (70º, III+). Just a l’entrada d’aquest tram, hi ha dos claus on podríem haber muntat reunió, però nosaltres hem reduït a dos llargs el què es podria fer amb tres en cas d’aprofitar els pitons. En aquest tram de mixte, hi ha algun clau també.

Segon llarg. Última dificultat abans de les rampes de neu, tram mixte de 70º, III+

A partir d’aquí tirem amunt a l’ensamble per unes pendents de neu dura d’entre 45º i 65º. El dia és espectacular, aquell fred just per tenir bones condicions però sense passar-se, gens de vent, cel blau, unes vistes increïbles i un ambient ben alpí per aquesta canal que s’enfila cap al cim del Mig de la Tallada. Crido en Tona que monti reunió doncs hi ha un punt que la canal s’estreny i em cauen els troços de gel que ell desprén a sobre.

Tram de neu

Al final s’estreny

Vistes avall

Els últims 100 metres els fem per una variant a la dreta seguint unes parets gelades i unes línies de mixte. No sabem ben bé on ens portaràn però seguim la intuició i les ganes d’aventura. El gel i la neu aquí ja no estan tant bé doncs queda una mica més exposat al sol. Però les vistes cada cop son més amples i profundes, com l’euforia que sembla disparar-se a l’intuir la cresta final. Però per accedir-hi haurem de superar un últim tram rocós de III+ força elegant amb bones preses tant de peus com de mans, la última dificultat abans d’arribar a pocs metres del cim.

En Tona en acció

Tram de mixte

Últim tram rocós abans de cim

Mengem i bevem abans d’arribar-hi per evitar el vent, desem material. Cinc hores després posem els peus damunt del Tuc del Mig de la tallada, Ens abracem, fem la foto per immortalitzar el moment i sortim disparant avall a buscar el ràpel que ens deixarà molt a prop de la colladeta de la Tallada.

Al cim

Dues hores després arribem cançats al cotxe. A les 11 hores d’activitat d’avui, cal sumar-li les 10 hores d’activitat d’ahir on vam intentar la cresta de Tumeneia amb els esquís a l’esquena, però aquesta és una atra història…

Vall de Molières

Coll de baixada

El premi un cop arribem a la furgo

The post Corredor Inserso al Tuc del Mig de la Tallada (500m, D+, màx. 80º, III+) first appeared on Somguies.cat.