Crestes | Somguies.cat

Aprenent a crestejar a Solius i als Castellets de les Agudes

Somguies.cat — Sat, 27 Jun 2026 16:10:52 +0000

El 9 i 10 de maig vam fer un nou curs de crestes d’iniciació. Dos dies, quatre persones i un objectiu clar: aprendre a moure’s amb seguretat i autonomia per una cresta, des de les maniobres bàsiques fins a aplicar-les en terreny real.

T’expliquem com va anar, perquè et facis una idea de què treballem en aquest curs.

Dia 1: maniobres a l’escola d’escalada de Solius

El primer dia el vam dedicar a la tècnica, a l’escola d’escalada de Solius. És un bon lloc per començar: permet practicar amb calma totes les maniobres abans de portar-les a la cresta.

Vam treballar les tècniques de progressió amb corda que necessites per fer crestes:

Minillargs, per als trams on cal assegurar de manera àgil.
Llargs d’escalada, per als passos més tècnics.
Ensamble, per progressar en moviment quan el terreny ho permet.

També vam muntar reunions, fer ràpels i repassar els nusos i la col·locació de friens. L’objectiu del dia és que cada maniobra quedi clara i practicada, perquè l’endemà es pugui aplicar sense dubtes.

Si vols veure el programa complet, el tens a la pàgina del curs de crestes d’iniciació.

Dia 2: la cresta dels Castellets, a les Agudes

El segon dia vam anar a fer la cresta dels Castellets, que puja a les Agudes, al Montseny. És una cresta que funciona molt bé per a un curs d’iniciació: assequible de dificultat, però llarga, cosa que dóna molts metres per anar practicant les maniobres del dia anterior en situació real.

Vam anar aplicant el que havíem après —minillargs, llargs i ensamble segons el tram— i vam acabar arribant al cim de les Agudes, amb bones vistes del Montseny.

Aquest és el sentit del curs: no es tracta només d’aprendre les maniobres, sinó de saber quan i com fer servir cadascuna segons el terreny.

Crestes i alpinisme: dos cursos que es complementen

Dos dels participants ja havien fet abans el nostre curs d’alpinisme d’iniciació, i es va notar: la base prèvia amb corda i progressió els va permetre avançar més de pressa.

No cal experiència per apuntar-se al curs de crestes —està pensat per a persones sense formació prèvia—, però si ja tens una base d’escalada o d’alpinisme, l’aprenentatge va més ràpid. I funciona en els dos sentits: qui ve de les crestes també troba molt útil el curs d’alpinisme. Són dues formacions que es complementen bé.

Vols fer el curs de crestes?

El curs de crestes d’iniciació és de dos dies, en grups reduïts i amb guia titulat. Treballem en escoles i crestes de Catalunya segons el nivell del grup i les condicions.

Consulta les dates i la informació a la pàgina dels nostres cursos de crestes, o contacta amb nosaltres si tens qualsevol dubte.

The post Aprenent a crestejar a Solius i als Castellets de les Agudes first appeared on Somguies.cat.

Cresta de Lezat (3.107m, AD+, IV) i Cresta de Literola fins al Perdiguero (3.222m, F)

Somguies.cat — Sun, 07 Jan 2024 18:07:52 +0000

Quan ens ajuntem amb en Rusky el vector espai-temporal es distorsiona de tal forma que pot passar qualsevol cosa. Els temps deixa de ser un agent limitador i l’espai esdevé infinit. Fa 3 anys ja vam intentar de fer la cresta de Lezat però el vent i la previsió de mal temps va fer que desistíssim i ens decidíssim per fer la cresta de les Cabrioules. Ens vam quedar amb les ganes de superar el «gendarme blanc» o «colmillo blanco», tal i com el vam batejar nosaltres, una de les puntes de més dificultat d’aquesta cresta. Tres anys després ho tornem a intentar i aquesta vegada triomfem i de valent. Es tracta d’una cresta aèrea, amb passos delicats, però que et permet cavalcar per una zona increïble del Pirineu. I no tant sols fem la cresta de Lezat sinó que després de descansar una estona al coll de Literola acabem la jornada amb un vivac dalt del cim del Perdiguero després de resseguir la seva cresta. Una activitat que ens permet trepitjar 14 cims per sobre els 3.000 metres en una sola jornada. Rusky i Pere Herms.

Cresta de Lezat (3.107m, AD+, IV)

Data: 28 de juny del 2015

Horari: 6 hores del coll de Literola fins al cim del Lezat. 2 hores de descens del cim fins al coll de Literola per la vessant oest.

Material: codino de 30m, joc de friends, 4 cintes expres, piolet i crampons per l’aproximació

Cims trepitjats:

– Punta Mamy (3.048m)
– Punta Lacq (3.010m)
– 1ª Agulla de Lezat (3.023m)
– 2ª Agulla de Lezat (3.037m)
– 3ª Agulla de Lezat (3.058m)
– 4ª Agulla de Lezat (3.069m)
– Pic de Lezat (3.107m)

Cresta de Literola i Perdiguero (3.222m, F)

Horari: 2 hores del coll de Literola fins al cim del Perdiguero.

Cims trepitjats:

– Agulla de Literola, 3.028 m

– Punta de Literola, 3.132 m.

– Pico Royo, 3.121 m.

– Tuca de Literola, 3.095 m.

– Hito Est del Perdiguero, 3.176 m.

– Pico Perdiguero, 3.222 m.

– Hito Oest del Perdiguero, 3.179 m

Sortim a mitja tarda amb la idea de dormir tant a prop com ens sigui possible del coll de Literola. Les vistes al massís de l’Aneto son increibles. Des d’aquí s’identifica perfectament la cresta d’Alba.

De seguida enfosqueix o sigui que no tardem a trobar el nostre reconet per fer el vivac i fer un sopar de luxe.

L’endemà arrenquem amb la calma tot i que sabem que ens queden molts metres per cavalcar. A sota es veu perfectament el coll de Literola a l’esquerra amb la gran muralla rocosa que forma la cresta de Cabrioules. Estem a juny i per tant encara hi queda molta neu acumulada.

Magnífiques vistes al llac de Portillon d’Oo.

Primeres dificultats. Ens saltem el primer ràpel perquè preferim desgrimpar. Cal anar en compte però…

El coll de Literola que comença a quedar lluny…

Trams divertits on fluim sense corda, ara tu, ara jo… de com a molt III grau.

I per fi arriba el torn del «gendarme blanc» o «colmillo blanco». Es tracta d’una escalada divertida i molt aèrea de com a molt grau IV. És al tram de més dificultat i és la porta per accedir a les 4 agulles que venen després. Un clau a l’entrada intenta donar seguretat. Aquí la roca és bona i les vistes encara més.

Just abans d’escalar el Colmillo Blanco

En Rusky assegurant des de la base del Colmillo Blanco

Travessa al Colmillo Blanco

I continuem assegurant-nos en algún tram vertical.

Després de la segona agulla no sabem si anar per una vira a l’esquerra o per una zona més vertical a la dreta. Decidim anar a la dreta conscients que segur que era per l’esquerra.

Entrem amb una zona d’aventura on ens en sortim prou bé, amb algun tram d’escalada més exigent a la part de dalt. Però avui anem amb corda i catxarros o sigui que xalem com nens.

I fluint fluint ens plantem dalt del cim de Lezat!

El descens és una mica delicat. No sabem ben bé per on és però tirem del nostre esperit explorador i trobem una canal de baixada amb roca molt descomposta. I un cop a la neu, fem un passeig fins arribar altre cop al coll de Literola.

Llarg descans d’estirar-se, menjar i pendre el sol i continuem amb el nostre propòsit: la cresta de Literola fins al Perdiguero.

De tant en tant girem la vista per contemplar la cresta de Lezat, amb el gran Quairat de fons.

Cim del Perdiguero, al moment just, de la bona llum, de les bones vistes…

Massís de l’Aneto… cresta d’Alba, de Cregüenya, de Llosars, Maladeta, Maldito, Aneto, Tempestades…

Majestuós el cim de Posets…

I el sol que se’n va…

I nosaltres també…

Amb aquest pensament…

L’endemà per fi el sol ens deixa fotografiar les vistes a l’Oest: massís del Vignemale a la dreta i Mont Perdut, Cilindro… a l’esquerra.

I com no, acabem amb un bany en aigua congelada però que ens deixa com nous i amb ganes de tornar a començar.

The post Cresta de Lezat (3.107m, AD+, IV) i Cresta de Literola fins al Perdiguero (3.222m, F) first appeared on Somguies.cat.

Cresta de Costellirou al Balaitus (3.144m) (D+ IV+)

Somguies.cat — Sun, 07 Jan 2024 17:59:18 +0000

Bonica i espectacular cresta al 3.000 més occidental del Pirineu. Amb en Rusky vam xalar com mai per aquesta afilada aresta, amb trams descompostos i verticals i una fina capa de gel que ens va fer treure el millor de nosaltres. I ja que hi érem també vam visitar els pics de la Frondella, arrodonint així una llarga jornada alpinística molt física, força tècnica i espectacular. Rusky i Pere Herms.

Cims trepitjats:

– Agulla Ussel (3.022m)

– Torre Cadier o de Costerillou (3.049m)

– Balaitus (3.144m)

– Agulla Cadier (3.059m)

– Frondella Nord (3.045m)

– Frondella Central (3.049m)

– Pic de la Frondella (3.004m)

Horari: Unes 10 hores, sortint del refugi de Respomuso, fent l’aproximació, cresta de Costerillou, Balaitús, cresta de les Frondelles i tornar al refugi (de 7 del matí a les 5 de la tarda).

The post Cresta de Costellirou al Balaitus (3.144m) (D+ IV+) first appeared on Somguies.cat.

Cresta integral en solitari del Vignemale (3.298m) (AD III+)

Somguies.cat — Sun, 07 Jan 2024 17:57:11 +0000

Volta circular en solitari resseguint la cresta integral al circ del Vignemale que inclou un total de 14 cims per damunt dels tresmil metres. Pere Herms.

Cims trepitjats:

– Petit Vignemale (3.032m)

– Espalda Chausenque (3.154m)

– Punta Chausenque (3.204m)

– Pitón Carré (3.197m)

– Pique Longue (3.298m)

– Pic du Clot de la Hount (3.289m)

– Cerbillona (3.247m)

– Agulla SW Cerbillona (3.051m)

– Pico Central (3.235m)

– Montferrat (3.219m)

– Punta Superior (3.132m)

– Punta Inferior (3.124m)

– Grand Tapou (3.150m)

– Pic du Milieu (3.130m)

Horari: 4 hores des del refugi de Bayssellance fins l’últim cim, el Pic du Milieu.

The post Cresta integral en solitari del Vignemale (3.298m) (AD III+) first appeared on Somguies.cat.

Aneto per la Cresta de Llosars (AD, IV)

Somguies.cat — Sun, 07 Jan 2024 17:52:03 +0000

Cresta elegant, força exposada i de dificultat moderada per arribar al cim més alt dels Pirineus. Les parts més tècniques es concentren en l’ascens a les tres primeres agulles però un cop arribats a la bretxa superior de Llosars les dificultats minven tot i que l’exposició és mante fins a l’Agulla Escudier. Amb en Rusky vam intentar completar aquesta cresta el juny del 2012, però la incertesa de la meteo va fer que decidíssim no pujar a les agulles Tchihatcheff i Frankeville per accelerar l’ascensió. Aquest cop no tant sols ho aconseguim sinó que ho fem amb efemèrides ja que la segona agulla del dia i de nom impronunciable va suposar el tresmil número 200 per en Rusky. Una bonica agulla per arribar a aquesta xifra màgica i que el deixa molt a prop de completar els 212 cims de més de 3.000 metres del Pirineu. Però els dos sabem que els números en muntanya son secundaris i que el més important son les vivències i sobretot la manera de viure-les. I ahir va ser una altra explosió d’adrenalina muntanyenca, un autèntic luxe per l’esperit que altre cop va sentir-se totalment lliure.

Data: 15 de novembre del 2015
Cims: Agulla Argarot (3.031m), Agulla Tchihatcheff (3.042m), Agulla Frankeville (3.057m), Agulla Escudier (3.340m), Agulla Daviu (3.350m), Aneto (3.404m)
Zona: Pirineu, Parc natural Posets-Maladeta, Vall de Coronas
Dificultat: AD. Cresta aèrea i exposada, mantinguda sobre el II-III grau, amb alguns passos de IV, un ràpel de 40m (que es pot fraccionar amb 2) i un de 20m.
Horari: 1h30 del refu a la Bretxa de Llosars, 4 hores de cresta
Companys: Rusky i Pere Herms
Material recomanable: 2 cordinos de 30m, 3-4 cintes express, friends mitjans, bagues per reforçar els rapels.
Aproximació: Des del refugi lliure de Corones (1.970m) seguir el sender de la normal a l’Aneto. Un cop a l’Ibon inferior de Corones (2.620m) desviar-se cap a l’est i dirigir-se a la marcada i evident Bretxa de Llosars (2.833m). 1h30m

Bretxa de Llosars: la trobem més nevada del què ens pensavem. Això fa que decidim no acabar d’arribar dalt la bretxa i agafem una canal que marxa a l’esquerra. Acabem de començar i ja estem improvitzant un camí inventat: grimpada per aquí, flanqueig per allí, desgrimpada delicada, ull amb la roca solta, per aquí no que hi ha neu gelada, millor per allà… i així fins dalt l’agulla Argarot. Però avui estem convençuts que la neu ens farà improvizar en més d’un tram ja que recordem del 2012 que en molts moments les dificultats de la cresta es resolien per la seva bessant nord i avui serà dificultós fer-ho a causa de la neu.

Des de dalt l’Aragarot, contemplem tot el recorregut de la cresta fins l’Aneto.

Ben marcada, la cresta de Llosars

Agulla Tchihatcheff: baixem una mica la canal cap a la banda de Llosars per anar a buscar una entrada que ens sembla atractiva i que no passa del IV. Un cop superat el primer tram flanquejo a la dreta i monto reunió just sota una placa tombada i fisurada.

Primer llarg a l’Agulla Tchihatcheff

El segon llarg és una placa tombada i fisurada de III i que et deixa pràcticament dalt de la Tchihatcheff.

Segon llarg a l’Agulla Tchihatcheff

La placa, vista des de dalt

Celebració dalt de la Tchihatcheff, 200 cims de tresmil per en Rusky! Moltes felicitats!

Per baixar d’aquesta agulla hi ha un rapel de 40m. Més a la dreta i avall veiem una instalació de rapel que deu ser de 30m, però nosaltres decidim baixar per la instalació de 40 i fraccionar-lo amb dos. Les bagues estan força podrides, millor reforçar-les, tot i que nosaltres no ho fem. Paro uns metres més avall quan em trobo una altre munió de bagues podrides i on faig el fraccionament. Llavors ens donem compte que 5 metres a sota i amagada fins d’una ampla fisura i ha una instalació de rapel amb parabolt i tot.

Segon rapel a la Tchihatcheff

Agulla Frankeville: acabat el ràpel seguim per l’aresta i bordejem els passos verticals per la vessant de Llosars i per terreny més o menys fàcil arribem a l’agulla Frankeville. A partir d’aquí és continua per terreny gairebé horitzontal fins a trobar l’últim ràpel de la jornada i que et deixa a la bretxa superior de Llosars.

Dalt de l’última agulla, de fons el Poset

Molta neu al vessant nord

Crestejant després de la Frankeville

Últim ràpel

Agulla Escudier: la ruta «normal» marxa per l’esquerra i per la vessant de Coronas, però altre cop per la neu decidim mirar altres opcions. Ens crida l’atenció una fisura vertical que hi ha uns metres a la dreta. Secció de IV amb un pas finet de V. Reunió i contimuem amunt.

Fisura vertical amb pas de V

El recorregut continua per terreny fàcil però exposat, passos de III i IV sobre grans blocs. Altre cop, improvisem el nostre camí sempre amb tendència a passar per la vessant sud.

Després de superar l’Agulla escudier, el terreny ja es calma per acabar còmodament dalt de l’Aneto.

Últims metres

Cim! El tercer cop que el trepitjo. I torno a tenir altre cop l’impuls de pujar tant amunt com sigui possible. No per contemplar la humanitat per sota dels meus ulls com feia Nietzsche, sinó per estar el més a prop possible de la immensitat del cel.

Vistes cap a la Maladeta, Astorg, Medio… i de fons la cresta de Cabrioles, el Maupas, Perdiguero, Vignemale…

Però la jornada ens tenia preparada una última sorpresa. A l’arribar al refu vam tenir que superar l’últim escull, una punxada inoportuna que, altre cop, treballant en equip vam superar molt elegantment, gairebé tant, com les grimpades a la cresta.

The post Aneto per la Cresta de Llosars (AD, IV) first appeared on Somguies.cat.

Com aprendre a fer crestes amb seguretat

Somguies.cat — Thu, 03 Aug 2023 13:54:22 +0000

Vam compartir una jornada molt completa amb l’Àngel i la Sònia, que volien aprendre a moure’s amb més seguretat per crestes i terrenys aeris.

L’itinerari escollit era ideal per practicar. Es tractava d’una cresta llarga i variada, situada en un entorn espectacular, amb dificultats moderades i només algun pas puntual de IV+. Això ens va permetre centrar-nos en la gestió de la corda i en la presa de decisions, sense que la dificultat tècnica de l’escalada condicionés tota l’activitat.

Escollir la tècnica adequada en cada tram

En una cresta no s’utilitza sempre el mateix sistema de progressió. Hi ha trams senzills en què es pot avançar amb corda curta, passos en què convé muntar un minillarg i sectors més verticals que cal assegurar com un llarg d’escalada.

Durant la primera part de la jornada vam practicar aquestes diferents opcions i vam valorar quan era més apropiat utilitzar cadascuna. L’objectiu no era només aprendre les maniobres, sinó entendre per què un sistema pot ser adequat en un tram i insuficient en un altre.

De seguir el guia a liderar la cordada

A mesura que avançava el dia, l’Àngel i la Sònia van anar guanyant confiança i assumint més responsabilitats. A partir de mitja jornada ja van començar a liderar la cordada, decidir com progressar i executar diferents maniobres sota la supervisió del guia.

Van practicar la corda curta, els minillargs, els llargs i la progressió en ensamble. També van poder començar a familiaritzar-se amb la col·locació de proteccions flotants i amb l’organització de la corda en terrenys irregulars.

Aquest canvi de rol és una part molt important de l’aprenentatge: deixar de limitar-se a seguir i començar a observar el terreny, anticipar els passos i prendre decisions.

Quatre ràpels per acabar la cresta

La part final de l’itinerari ens va regalar una successió de quatre ràpels. Va ser una molt bona oportunitat per practicar l’ordre de les maniobres, la revisió del sistema i la gestió de la corda.

L’últim ràpel, d’uns quinze metres, va posar la cirereta a una jornada llarga, intensa i molt divertida.

L’Àngel i la Sònia van acabar el dia amb una visió molt més completa del que implica progressar per una cresta: no es tracta només d’escalar, sinó d’escollir constantment la tècnica més segura i eficient per a cada tram.

Per aprendre aquestes maniobres de manera progressiva i practicar-les durant una activitat real, podeu consultar el nostre curs de crestes d’iniciació.

The post Com aprendre a fer crestes amb seguretat first appeared on Somguies.cat.