Quan ens ajuntem amb en Rusky el vector espai-temporal es distorsiona de tal forma que pot passar qualsevol cosa. Els temps deixa de ser un agent limitador i l’espai esdevé infinit. Fa 3 anys ja vam intentar de fer la cresta de Lezat però el vent i la previsió de mal temps va fer que desistíssim i ens decidíssim per fer la cresta de les Cabrioules. Ens vam quedar amb les ganes de superar el «gendarme blanc» o «colmillo blanco», tal i com el vam batejar nosaltres, una de les puntes de més dificultat d’aquesta cresta. Tres anys després ho tornem a intentar i aquesta vegada triomfem i de valent. Es tracta d’una cresta aèrea, amb passos delicats, però que et permet cavalcar per una zona increïble del Pirineu. I no tant sols fem la cresta de Lezat sinó que després de descansar una estona al coll de Literola acabem la jornada amb un vivac dalt del cim del Perdiguero després de resseguir la seva cresta. Una activitat que ens permet trepitjar 14 cims per sobre els 3.000 metres en una sola jornada. Rusky i Pere Herms.
 
Cresta de Lezat (3.107m, AD+, IV)
 
Data: 28 de juny del 2015
Horari: 6 hores del coll de Literola fins al cim del Lezat. 2 hores de descens del cim fins al coll de Literola per la vessant oest.
Material: codino de 30m, joc de friends, 4 cintes expres, piolet i crampons per l’aproximació
 
Cims trepitjats:
 
– Punta Mamy (3.048m)
– Punta Lacq (3.010m)
– 1ª Agulla de Lezat (3.023m)
– 2ª Agulla de Lezat (3.037m)
– 3ª Agulla de Lezat (3.058m)
– 4ª Agulla de Lezat (3.069m)
– Pic de Lezat (3.107m)
 
 
Cresta de Literola i Perdiguero (3.222m, F)
 
Horari: 2 hores del coll de Literola fins al cim del Perdiguero.
 
Cims trepitjats:
 
– Agulla de Literola, 3.028 m
– Punta de Literola, 3.132 m.
– Pico Royo, 3.121 m.
– Tuca de Literola, 3.095 m.
– Hito Est del Perdiguero, 3.176 m.
– Pico Perdiguero, 3.222 m.
– Hito Oest del Perdiguero, 3.179 m
 
 
Sortim a mitja tarda amb la idea de dormir tant a prop com ens sigui possible del coll de Literola. Les vistes al massís de l’Aneto son increibles. Des d’aquí s’identifica perfectament la cresta d’Alba.
 
Vista del massís de l’Aneto durant l’aproximació al coll de Literola

 

Aproximació al coll de Literola al capvespre
 
 
De seguida enfosqueix o sigui que no tardem a trobar el nostre reconet per fer el vivac i fer un sopar de luxe. 
 
Vivac prop del coll de Literola abans de la cresta de Lezat
 
 

 

Sopar al vivac durant l’aproximació a la cresta de Lezat

 


L’endemà arrenquem amb la calma tot i que sabem que ens queden molts metres per cavalcar. A sota es veu perfectament el coll de Literola a l’esquerra amb la gran muralla rocosa que forma la cresta de Cabrioules. Estem a juny i per tant encara hi queda molta neu acumulada.

Coll de Literola i cresta de Cabrioules amb neu acumulada
 
Progressió per terreny nevat a l’inici de la cresta de Lezat
 


Magnífiques vistes al llac de Portillon d’Oo.

Vista del llac de Portillon d’Oô des de la cresta de Lezat

Primeres dificultats. Ens saltem el primer ràpel perquè preferim desgrimpar. Cal anar en compte però…

Desgrimpant les primeres dificultats de la cresta de Lezat

  

El coll de Literola que comença a quedar lluny…

Coll de Literola vist des de la cresta de Lezat

 

Progressió per un tram fàcil de la cresta de Lezat

Trams divertits on fluim sense corda, ara tu, ara jo… de com a molt III grau.

Tram d’escalada de tercer grau a la cresta de Lezat




I per fi arriba el torn del «gendarme blanc» o «colmillo blanco». Es tracta d’una escalada divertida i molt aèrea de com a molt grau IV. És al tram de més dificultat i és la porta per accedir a les 4 agulles que venen després. Un clau a l’entrada intenta donar seguretat. Aquí la roca és bona i les vistes encara més. 

Just abans d’escalar el Colmillo Blanco
Just abans d’escalar el Colmillo Blanco

 

En Rusky assegurant des de la base del Colmillo Blanco
En Rusky assegurant des de la base del Colmillo Blanco

 

Travessa aèria al Colmillo Blanco de la cresta de Lezat
Travessa al Colmillo Blanco


I continuem assegurant-nos en algún tram vertical.


Progressió assegurada en un tram vertical de la cresta de Lezat



Després de la segona agulla no sabem si anar per una vira a l’esquerra o per una zona més vertical a la dreta. Decidim anar a la dreta conscients que segur que era per l’esquerra.

Entrem amb una zona d’aventura on ens en sortim prou bé, amb algun tram d’escalada més exigent a la part de dalt. Però avui anem amb corda i catxarros o sigui que xalem com nens.

Escalada per la variant dreta després de la segona agulla de Lezat
Tram d’escalada exigent a la part superior de la cresta de Lezat



I fluint fluint ens plantem dalt del cim de Lezat!

Cim del pic de Lezat després de completar la cresta

El descens és una mica delicat. No sabem ben bé per on és però tirem del nostre esperit explorador i trobem una canal de baixada amb roca molt descomposta. I un cop a la neu, fem un passeig fins arribar altre cop al coll de Literola.

Descens del pic de Lezat per una canal de roca descomposta



Llarg descans d’estirar-se, menjar i pendre el sol i continuem amb el nostre propòsit: la cresta de Literola fins al Perdiguero.

Descans al coll de Literola abans de continuar cap al Perdiguero
 
 
De tant en tant girem la vista per contemplar la cresta de Lezat, amb el gran Quairat de fons.
 
 
Vista de la cresta de Lezat amb el pic del Quairat al fons



Cim del Perdiguero, al moment just, de la bona llum, de les bones vistes…

Cim del Perdiguero al capvespre



Massís de l’Aneto… cresta d’Alba, de Cregüenya, de Llosars, Maladeta, Maldito, Aneto, Tempestades…

Massís de l’Aneto vist des del cim del Perdiguero
 
 
Majestuós el cim de Posets…
 
 
Cim del Posets vist des del Perdiguero



I el sol que se’n va…

Posta de sol des del cim del Perdiguero
 
 
I nosaltres també…
 
 
Vivac al cim del Perdiguero després de la travessa
 


Amb aquest pensament…

Últimes llums sobre el Pirineu des del Perdiguero
 
 
L’endemà per fi el sol ens deixa fotografiar les vistes a l’Oest: massís del Vignemale a la dreta i Mont Perdut, Cilindro… a l’esquerra.
 
 
Vistes del Vignemale, el Mont Perdut i el Cilindre des del Perdiguero



I com no, acabem amb un bany en aigua congelada però que ens deixa com nous i amb ganes de tornar a començar.

Bany final en aigua freda després de la travessa