És un perfil molt habitual en aquest curs. Saber escalar al rocòdrom és un bon punt de partida, però la roca demana altres coneixements sobretot pel que fa a les maniobres de seguretat: muntar i desmuntar reunions, fer servir el material a peu de via, llegir el terreny i, sobretot, gestionar la seguretat pel teu compte. El salt del rocòdrom a la roca és precisament el que treballem aquí.

Vam fer els dos dies pels voltants de Barcelona i a Osona, en sectors que funcionen bé per començar. Vam tenir bon temps, cosa que sempre ajuda a treballar amb calma.

El primer dia el vam dedicar sobretot a les maniobres: material, nusos, assegurament, xapatge i les maniobres de seguretat bàsiques. La idea és que cada maniobra quedi clara i es repeteix els cops que faci falta.

El segon dia vam donar més pes a l’escalada, aplicant tot l’après del dia anterior en més metres de roca. Els sis van acabar el curs entusiasmats amb la roca i amb ganes de continuar aprenent. Ara ja són autosuficients per anar a escalar pel seu compte fent les coses ben fetes, que és l’objectiu del curs.

El curs d’escalada d’iniciació és de dos dies, en grups reduïts i amb guia titulat. No cal experiència prèvia: està pensat tant per a qui ve del rocòdrom com per a qui no ha tocat mai una corda. Tens el programa complet i les dates a la pàgina del curs d’escalada d’iniciació.

I quan ja tens la base, el pas natural és continuar amb el curs d’escalada via llarga o clàssica o el curs de crestes, per anar guanyant terreny i autonomia a la muntanya.

• Data: 28 de juny de 2026
• Nom de la via: Bio-desagradable
• Zona: Piràmide de la Canal de l’Aigua, Coma de l’Orri (Vallter, Pirineus Orientals)
• Altitud: 2.289 m
• Dificultat: V màxim
• Dificultat obligada: IV+/A1
• Llargada: 255 m, 6 llargs
• Orientació: Nord (tot i així, al juny hi toca el sol bona part del dia)
• Material: 2 cordes de 60 m, 12 cintes exprés, cintes extensibles i un joc discret de friends (mides mitjanes fins al 2). Recomanable la doble corda per reduir el fregament.
• Equipament: Equipada amb parabolts. Reunions equipades amb parabolts i anelles.
• El nostre horari: aproximació 1 h 15 min · escalada 2 h · ràpels 45 min · tornada al cotxe 1 h.
• Aproximació: des de Setcases, agafem la carretera cap a Vallter 2000 i aparquem al revolt de la Coma de l’Orri. Pugem per la vall (uns 60-75 min) fins que, en sortir del bosc, la piràmide és ben visible a l’esquerra. Nosaltres vam pujar directes per la tartera, però la recomanació és fer-ho per les pendents herboses, que queden a la dreta pujant (i a l’esquerra baixant): és més còmode que la tartera. Com a referència de la ruta d’aproximació, hi ha aquest track de Wikiloc
• Descens: hi ha l’opció de baixar en ràpel per la mateixa via. Cal corda de 60 m. Atenció a la caiguda de pedres que arrossega la corda en recuperar-la. També existeix l’opció de baixar a peu, mirar altres ressenyes.

Escalada a finals de juny, en plena onada de calor. Ens toca el sol tota l’estona però no passem calor gràcies a l’alçada de la via. L’escalada és agraïda, amb roca generalment bona i passos macos als trams verticals. Tot i així cal anar amb compte: tot i estar bastant sanejada, cal comprovar allà on ens agafem i posem els peus. Als llargs més tombats de la via, no s’han de confondre els parabolts de la Bio-desagradable amb els de la via veïna, Escaladors Asimptomàtics (6b), que va més cap a la dreta i puja a la piràmide per aquell costat.

Aquesta via va bé per posar en pràctica unes quantes maniobres pròpies de la clàssica alpina:

• Doble corda i cintes extensibles. Ho recomanem clarament. La via fa revolts i, si no es gestiona bé el recorregut de la corda, el fregament es nota molt: tant escalant com a l’hora de recuperar el company que va de segon. Les cintes extensibles ajuden a allargar les assegurances i reduir aquest fregament.
• Lectura de l’itinerari. Trobar els parabolts no sempre és evident; cal anar interpretant per on tira la via.
• Col·locació de friends. En algun pas les assegurances allunyen i va bé portar un joc discret per estar més tranquils.
• Gestió dels ràpels. Si es baixa per la via, cal vigilar que la corda no s’encalli i, sobretot, la caiguda de pedres que arrossega la corda en recuperar-la.
• Gestió de roca dubtosa en alguns trams.

Tot i ser una via assequible, cal tenir en compte que és una via d’aventura, en alta muntanya i sense cobertura de mòbil.

Si vols formar-te per moure’t amb autonomia en aquest tipus de terreny, és exactament el que treballem al curs d’escalada via llarga o clàssica. I si encara estàs començant, el curs d’escalada d’iniciació és el punt de partida per agafar la base tècnica.

T’expliquem com va anar, perquè et facis una idea de què treballem en aquest curs.

Dia 1: maniobres a l’escola d’escalada de Solius

El primer dia el vam dedicar a la tècnica, a l’escola d’escalada de Solius. És un bon lloc per començar: permet practicar amb calma totes les maniobres abans de portar-les a la cresta.

Vam treballar les tècniques de progressió amb corda que necessites per fer crestes:

• Minillargs, per als trams on cal assegurar de manera àgil.
• Llargs d’escalada, per als passos més tècnics.
• Ensamble, per progressar en moviment quan el terreny ho permet.

També vam muntar reunions, fer ràpels i repassar els nusos i la col·locació de friens. L’objectiu del dia és que cada maniobra quedi clara i practicada, perquè l’endemà es pugui aplicar sense dubtes.

Si vols veure el programa complet, el tens a la pàgina del curs de crestes d’iniciació.

Dia 2: la cresta dels Castellets, a les Agudes

El segon dia vam anar a fer la cresta dels Castellets, que puja a les Agudes, al Montseny. És una cresta que funciona molt bé per a un curs d’iniciació: assequible de dificultat, però llarga, cosa que dóna molts metres per anar practicant les maniobres del dia anterior en situació real.

Vam anar aplicant el que havíem après —minillargs, llargs i ensamble segons el tram— i vam acabar arribant al cim de les Agudes, amb bones vistes del Montseny.

Aquest és el sentit del curs: no es tracta només d’aprendre les maniobres, sinó de saber quan i com fer servir cadascuna segons el terreny.

Crestes i alpinisme: dos cursos que es complementen

Dos dels participants ja havien fet abans el nostre curs d’alpinisme d’iniciació, i es va notar: la base prèvia amb corda i progressió els va permetre avançar més de pressa.

No cal experiència per apuntar-se al curs de crestes —està pensat per a persones sense formació prèvia—, però si ja tens una base d’escalada o d’alpinisme, l’aprenentatge va més ràpid. I funciona en els dos sentits: qui ve de les crestes també troba molt útil el curs d’alpinisme. Són dues formacions que es complementen bé.

Vols fer el curs de crestes?

El curs de crestes d’iniciació és de dos dies, en grups reduïts i amb guia titulat. Treballem en escoles i crestes de Catalunya segons el nivell del grup i les condicions.

Consulta les dates i la informació a la pàgina dels nostres cursos de crestes, o contacta amb nosaltres si tens qualsevol dubte.