Ruta Circular: No
Cims: Pic de la Serrera (2.913m)
Zona: Nord del principat d’Andorra, a la parròquia d’Ordino
Desnivell positiu acumulat: 1.062 m
Distància: 10,32 km
Hores totals d’activitat: 3h20m
Companys: Sílvia Mas i Pere Herms
Material recomanable: casc, piolet, grampons, ganivetes
Descarregar track: Clic Aquí
Aproximació: dirigir-se al final de la carretera que comença al poble de Ransol, al costat de El Tarter, i que segueix la vall del mateix nom fins a la cota 1.900m
Mapa: Mapa Alpina d’Andorra 1:40.000
 |
| Croquis de la ruta |
|
 |
| 3D |
|
|
| Perfil |
|
Avui no anem precisament d’hora, però l’activitat tampoc hauria de ser molt llarga. Al Pas de la casa el termómetre del cotxe marca -7,5ºC. «Sortim a l’hora dels senyors» diu la Sílvia. Poc més de les 11 i arrenquem. Hi ha força neu acumulada i al cel de moment, pocs núvols. La Vall de Ransol té un encant especial, és tranquila i amable, un recó oblidat que mereix la pena visitar. Lluny del frenesí de les pistes d’esquí, aquí un és pot aïllar del boig contrast que sempre suposa visitar aquest petit païs.
Ha nevat molt els últims dies i conseqüència d’això han caigut un gran nombre d’allaus. Alguns fins hi tot han arrencat arbres i han partit troncs de mides considerables.
 |
| Sortim. Pic Serrera al fons |
|
|
| Allau |
|
|
| Allau |
|
Avancem ràpid i com més entrem a la vall tot queda encara més lluny. I el Pic de la Serrera, ben visible al llarg de la majoria de recorregut, al nostre davant. La neu està perfecte, el dia sembla que aguanta, tot i que mica en mica es va tapant.
A la Font dels Clots de la Llosa decidim pujar per l’esquerra i guardar la pala de la dreta per la baixada. Comencem amb les zigues-zagues, tot i que ens estalviem les que podem.
|
| Primera Pala |
|
|
| Ziga-Zagues |
|
|
| Amunt |
|
Fa dues setmanes ja vaig estar per aquesta vall amb la intenció de fer aquest cim, però aquell dia, de tranquila no en tenia res doncs em vaig trobar amb una cursa de muntanya que pujava ni més ni menys que el Pic de la Serrera, així que vaig improvisar una ruta pel Pic de la Pala Rodona i de la Cabaneta, però hi havia tanta boira que gairebé em perdo i avui miro encuriosit ben bé per on vaog passar i sobretot per on carai vaig baixar. És curiós notar com la meteorologia fa canviar tant les percepcions, i el què sembla d’una manera resulta que se’n torna duna altra. I allò que hauria de ser un tràmit pot complicar-se ràpidament.
Després de la pala seguim un camí imaginari i evident. Serpentegem un petit turó pel sud per acabar encarant la Collada dels Meners. En aquest punt el cel ja s’ha tapat del tot i els últims metres els fem amb mitja boira, ventet i alguns flocs de neu. És força empinat i la neu gelada.
|
| Collada dels Meners |
|
|
| Collada dels Meners |
|
|
| Aresta cimera |
|
Una petita cornisa ens dona la benvinguda a la Collada de Meners. El dia ha canviat completament i l’ambient ja és cent per cent alpí. Un pensament fugisser ens tempta en girar, però és massa bonic tot plegat per deixar-ho aquí. El clima no és enrabiat i tenim el cim a tocar.
|
| A punt de baixar |
Encarem els últim metres amb la màxima solitud i una agradable nevada. l’Ambient és increïble, d’aquells que et desperten moltes sensacions. No hi ha vistes, però no ens cal mirar molt lluny per emocionar-nos. És el que deia abans, la meteorologia dóna un matís únic a cada moment i a mi m’agrada poder experimentar-los tots.
Per fi arribem a dalt. Mengem, bevem, foto de rigor i cap avall.
|
| Pic de la Serrera |
|
|
| Ueeeee |
|
|
La baixada costa més amb la boira. No és veu massa res. Hi ha moments que el cervell juga males passades. Sembla que estiguis parat i sigui la muntanya la que avanci. Normalment això acaba amb alguna caiguda.
I després de les pales, el bosc. Hi ha tanta neu que podem triar el camí que vulguem. Els arbres s’acaben convertint en pals d’eslalom. I de gir en gir arribem el cotxe. Una gran jornada. Ha estat curt però intens.
