Quan ens ajuntem amb en Rusky el vector espai-temporal es distorsiona de tal forma que pot passar qualsevol cosa. Els temps deixa de ser un agent limitador i l’espai esdevé infinit. Fa 3 anys ja vam intentar de fer la cresta de Lezat però el vent i la previsió de mal temps va fer que desistíssim i ens decidíssim per fer la cresta de les Cabrioules. Ens vam quedar amb les ganes de superar el “gendarme blanc” o “colmillo blanco”, tal i com el vam batejar nosaltres, una de les puntes de més dificultat d’aquesta cresta. Tres anys després ho tornem a intentar i aquesta vegada triomfem i de valent. Es tracta d’una cresta aèrea, amb passos delicats, però que et permet cavalcar per una zona increïble del Pirineu. I no tant sols fem la cresta de Lezat sinó que després de descansar una estona al coll de Literola acabem la jornada amb un vivac dalt del cim del Perdiguero després de resseguir la seva cresta. Una activitat que ens permet trepitjar 14 cims per sobre els 3.000 metres en una sola jornada.
 
Cresta de Lezat (3.107m, AD+, IV)
 
Data: 28 de juny del 2015
Horari: 6 hores del coll de Literola fins al cim del Lezat. 2 hores de descens del cim fins al coll de Literola per la vessant oest.
Material: codino de 30m, joc de friends, 4 cintes expres, piolet i crampons per l’aproximació
 
Cims trepitjats:
 
– Punta Mamy (3.048m)
– Punta Lacq (3.010m)
– 1ª Agulla de Lezat (3.023m)
– 2ª Agulla de Lezat (3.037m)
– 3ª Agulla de Lezat (3.058m)
– 4ª Agulla de Lezat (3.069m)
– Pic de Lezat (3.107m)
 
 
Cresta de Literola i Perdiguero (3.222m, F)
 
Horari: 2 hores del coll de Literola fins al cim del Perdiguero.
 
Cims trepitjats:
 
– Agulla de Literola, 3.028 m
– Punta de Literola, 3.132 m.
– Pico Royo, 3.121 m.
– Tuca de Literola, 3.095 m.
– Hito Est del Perdiguero, 3.176 m.
– Pico Perdiguero, 3.222 m.
– Hito Oest del Perdiguero, 3.179 m
 
 
Sortim a mitja tarda amb la idea de dormir tant a prop com ens sigui possible del coll de Literola. Les vistes al massís de l’Aneto son increibles. Des d’aquí s’identifica perfectament la cresta d’Alba.
 

 

 
 
De seguida enfosqueix o sigui que no tardem a trobar el nostre reconet per fer el vivac i fer un sopar de luxe. 
 
 
 

 

 


L’endemà arrenquem amb la calma tot i que sabem que ens queden molts metres per cavalcar. A sota es veu perfectament el coll de Literola a l’esquerra amb la gran muralla rocosa que forma la cresta de Cabrioules. Estem a juny i per tant encara hi queda molta neu acumulada.

 
 


Magnífiques vistes al llac de Portillon d’Oo.

 

Primeres dificultats. Ens saltem el primer ràpel perquè preferim desgrimpar. Cal anar en compte però…

 

  

El coll de Literola que comença a quedar lluny…

 

 

 

Trams divertits on fluim sense corda, ara tu, ara jo… de com a molt III grau.

 




I per fi arriba el torn del “gendarme blanc” o “colmillo blanco”. Es tracta d’una escalada divertida i molt aèrea de com a molt grau IV. És al tram de més dificultat i és la porta per accedir a les 4 agulles que venen després. Un clau a l’entrada intenta donar seguretat. Aquí la roca és bona i les vistes encara més. 

Just abans d’escalar el Colmillo Blanco

 

En Rusky assegurant des de la base del Colmillo Blanco

 

Travessa al Colmillo Blanco


I continuem assegurant-nos en algún tram vertical.




Després de la segona agulla no sabem si anar per una vira a l’esquerra o per una zona més vertical a la dreta. Decidim anar a la dreta conscients que segur que era per l’esquerra.

Entrem amb una zona d’aventura on ens en sortim prou bé, amb algun tram d’escalada més exigent a la part de dalt. Però avui anem amb corda i catxarros o sigui que xalem com nens.



I fluint fluint ens plantem dalt del cim de Lezat!

 

 

El descens és una mica delicat. No sabem ben bé per on és però tirem del nostre esperit explorador i trobem una canal de baixada amb roca molt descomposta. I un cop a la neu, fem un passeig fins arribar altre cop al coll de Literola.

 



Llarg descans d’estirar-se, menjar i pendre el sol i continuem amb el nostre propòsit: la cresta de Literola fins al Perdiguero.

 

 
 
De tant en tant girem la vista per contemplar la cresta de Lezat, amb el gran Quairat de fons.
 
 



Cim del Perdiguero, al moment just, de la bona llum, de les bones vistes…

 



Massís de l’Aneto… cresta d’Alba, de Cregüenya, de Llosars, Maladeta, Maldito, Aneto, Tempestades…

 

 
 
Majestuós el cim de Posets…
 
 



I el sol que se’n va…

 

 
 
I nosaltres també…
 
 
 


Amb aquest pensament…

 

 
 
L’endemà per fi el sol ens deixa fotografiar les vistes a l’Oest: massís del Vignemale a la dreta i Mont Perdut, Cilindro… a l’esquerra.
 
 



I com no, acabem amb un bany en aigua congelada però que ens deixa com nous i amb ganes de tornar a començar.