Feia dies que perseguiem corredors sense èxit per culpa de les condicions i les altes temperatures de les últimes setmanes. Avui però hem triomfat de valent a la cara nord del Tuc mig de la Tallada. Un corredor que es pot explicar en tres capítols: el primer, tècnic i interessant amb tres ressalts de gel, el segon, una canal de neu amb molt d’ambient i el tercer, una variant d’un mixte molt divertit. Data: 5 d’abril del 2015
Cims: Tuc del Mig de la Tallada (2.791m)
Zona: Vall de Molières
Dificultat: Els primers 100m son els més tècnics, amb una xemeneia encaixonada de gel de 80º al primer llarg i un fil de gel en mixte de 70º/III+ al tercer. Els següents 300m son d’inclinació moderada entre 45º-60º de neu. Es poden fer els últims 100m per una variant a la dreta de la canal principal on trobem trams de mixte de fins a III+ que ens porten molt a prop del cim. Informació variable segons condicions de neu i gel.
Metres Canal: 500m
Orientació: Nord
Horari: 2h30min l’aproximació, 6h el corredor, 2h30 la baixada
Company: Jordi Tona
Material recomanable: dues cordes de 60m, 3 o 4 cargols de gel, 3 o 4  pitons, friends, tascons, bagues varies. Via de difícil protecció. Hi ha algún clau de tant en tant. Aproximació: Aparquem el cotxe damunt de l’entrada sud del túnel de Viella. Des d’aquí remuntem la vall de Molières direcció l’oest i per la dreta del riu. Quan sortim del bosc, creuem el riu i  veurem un contrafort als peus del Mig de la Tallada que cal superar per una pala de neu de 40º-45º. Un cop superat dirigir-se a la base del corredor per pendents de 45º-50º. Mapa: Mapa Alpina Ribagorça 1:25.000 Vèrtex nº 214

Línia d’ascens
Entrada
Mapa de la zona

Sona el despertador. El vent bufa amb força i ens fa témer lo pitjor. Però son tantes les ganes de fer el corredor que res ens privarà d’intentar-ho. Així que agafem trastos i sortim disparats pensant que segur que el vent pararà amb les primeres clarors del dia. De seguida es veu la cara nord del Tuc Mig de la tallada i els primers raigs de sol tenyeixen vermelloses les seves puntes mentre el vent va remetent.

Parem un moment abans d’afrontar el contrafort per posar-nos els grampons i analitzar la via. El corredor és molt evident, el resseguim amb els ulls i la intuició ens diu que avui trobarem unes condicions boníssimes, però ho diem amb la boca petita no fos cas que ens portes malastrugança. Amago un pal sota uns matolls i continuem piolet en mà per superar el contrafort per una pala de neu molt encaixonada. Guanyem desnivell amb rapidesa, aquí les pendents son de 40º-45º. Un cop dalt fem la ruta que ens sembla més evident fins a la base de l’Inserso. Però per arribar-hi cal superar la pala d’entrada de 50º-55º. La neu és ben dura així que ascendim clavant puntes que ja va bé per començar a escalfar els bessons, els canells i l’ànima.

Aproximació
Últimes rampes
Entrada corredor

De seguida ens trobem penjats sota el primer llarg que en Tona em cedeix generosament. Gràcies company, tot un detall. Potser el millor hagués estat muntar reunió uns metres més avall ja que aquí no trobem res per fer-ho. Es per això que clavo un pitó abans de sortir i un cargol de gel al cap de pocs metres. Surto enganxat per la paret dreta del corredor ben encuriosit i amb la incognita de saber com estarà el gel dels primers 100 metres. Començo per un ressalt de 65º d’un gel exquisit. Crido ben excitat a en Tona que avui gaudirem. I després d’aquest, un altre tram una mica més dret i finalment el tram més bonic de la via, una encaixonada xemeneia de gel de 80º. Dels tres cargols de gel ja n’he posat dos, o sigui que em tocarà fer-la sense posar cap protecció al mig i ja veurem si en puc posar alguna a la roca després de la xemeneia. Tinc una escapatoria per l’esquerra, un ressalt més planer i també força bonic. Però torno a mirar la xemeneia gelada i em crida. Respiro a fons i m’hi fico. Gaudeixo a cada cop de piolet, intento ser tot lo fi que puc per no fer destrossa. Però el gel està increïble, compacte i brillant. Surto per dalt i efectivament no puc protegir, però a partir d’aquí ja s’aplana i continuo amunt ben content. Apuro els 60 metres, monto reunió i en Tona que puja. El següent llarg comença amb neu dura fins que apareix un últim ressalt de mixte amb un fil de gel (70º, III+), que en Tona supera amb elagancia. Just a l’entrada d’aquest tram, hi ha dos claus on podríem haber muntat reunió, però nosaltres hem reduït a dos llargs el què es podria fer amb tres en cas d’aprofitar els pitons. En aquest tram de mixte, hi ha algun clau també.

Segon llarg. Última dificultat abans de les rampes de neu, tram mixte de 70º, III+

A partir d’aquí tirem amunt a l’ensamble per unes pendents de neu dura d’entre 45º i 65º. El dia és espectacular, aquell fred just per tenir bones condicions però sense passar-se, gens de vent, cel blau, unes vistes increïbles i un ambient ben alpí per aquesta canal que s’enfila cap al cim del Mig de la Tallada. Crido en Tona que monti reunió doncs hi ha un punt que la canal s’estreny i em cauen els troços de gel que ell desprén a sobre.

Tram de neu
Al final s’estreny
Vistes avall

Els últims 100 metres els fem per una variant a la dreta seguint unes parets gelades i unes línies de mixte. No sabem ben bé on ens portaràn però seguim la intuició i les ganes d’aventura. El gel i la neu aquí ja no estan tant bé doncs queda una mica més exposat al sol. Però les vistes cada cop son més amples i profundes, com l’euforia que sembla disparar-se a l’intuir la cresta final. Però per accedir-hi haurem de superar un últim tram rocós de III+ força elegant amb bones preses tant de peus com de mans, la última dificultat abans d’arribar a pocs metres del cim.

En Tona en acció
Tram de mixte
Últim tram rocós abans de cim

Mengem i bevem abans d’arribar-hi per evitar el vent, desem material. Cinc hores després posem els peus damunt del Tuc del Mig de la tallada, contents de les condicions en que es trobava el corredor i agraïts a la mare terra de deixar-nos viure un altre instant dalt d’un cim. Ens abracem, fem la foto per immortalitzar el moment i sortim disparant avall a buscar el ràpel que ens deixarà molt a prop de la colladeta de la Tallada.

Al cim

Dues hores després arribem destroçats al cotxe. A les 11 hores d’activitat d’avui, cal sumar-li les 10 hores d’activitat d’ahir on vam intentar la cresta de Tumeneia amb els esquís a l’esquena, però aquesta és una atra història…

Vall de Molières
Coll de baixada
El premi un cop arribem a la furgo